Andorra, officially the Principality of Andorra (Catalan: Principat d'Andorra), also called the Principality of the Valleys of Andorra (Catalan: Principat de les Valls d'Andorra), is a sovereign landlocked microstate in Southwestern Europe, located in the eastern Pyrenees mountains and bordered by Spain and France.
Historia de Andorra (Español)
Las primeras menciones del territorio que formaría Andorra datan del siglo i a. C.
El territorio fue incorporado más tarde al Imperio Romano como parte de la provincia Hispania Tarraconense, creada en 27 a. C. a la cual perteneció incluso tras la creación del reino visigodo. Después de la conquista musulmana, los valles andorranos fueron parte de la Marca Superior de Al Ándalus. Este territorio fue el escenario de la lucha entre francos y andalusíes hasta la invasión de Carlomagno, fecha tradicional de la independencia de Andorra (año 788).
El primer documento conservado en el cual se nombra a Andorra es el acta de consagración de la catedral de Urgel, del siglo ix, donde se señala que Andorra era un feudo del condado de Pau.
El 27 de enero de 1133, el conde Armengol VI de Urgel cedió sus bienes y derechos en los valles de Andorra al obispo de Urgel. Con posterioridad, los diferentes conflictos bélicos obligaron al obispo a someterse a la protección de la casa Caboet, cuyo heredero era el Conde de Foix. En 1278, y debido a numerosas disputas, se firmó el Paréage entre el obispo de Urgel y el conde de Foix, un documento de reconciliación con el que surgió la institución del coprincipado. En 1288 se firmó el segundo Paréage. En los paréages se firmaba un acuerdo de cosoberanía entre el obispo de Urgel y el conde de Foix. Andorra pagaba un tributo feudal al conde de Foix y al obispo de Urgel. Se discute la naturaleza constitucional de los Paréages y, de hecho, algunos autores[¿quién?] los consideran la primera constitución europea; sin embargo, la naturaleza de esta concordia entre el conde de Foix y el obispo de Urgel parece relacionarse más con uno de tantos acuerdos y concordias feudales que con una constitución en sentido contemporáneo.
El Parlamento actual, llamado Consejo General (en catalán, Consell General), se constituyó en 1419, con la creación de lo que entonces se llamó el Consell de la Terra (en castellano, 'Consejo de la Tierra').
Història d'Andorra (Català)
La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació. Segons una Carta pobla escrita per Carlemany, Andorra hauria esdevingut un Estat sobirà en compensació al fet que els andorrans l'ajudessen a fer fugir les tropes musulmanes dels Pirineus. Estudis recents han pogut afirmar que aquesta Carta pobla és falsa. Tot i així, fins al segle xix esdevé motiu per a l'himne andorrà parla d'aquest episodi.
El territori andorrà nasqué en realitat de la partició que es feren l'any 1278 el Comtat de Foix i el Bisbat d'Urgell. Després de baralles interminables que conjugaven política i religió, a més d'involucrar els reis francesos, catalanoaragonesos i la jerarquia catòlica, els dos protagonistes principals decidiren repartir-se de manera equitativa el territori actual andorrà mitjançant un Pariatge. Aquest contracte feudal és la clau que explica que hui Andorra siga un Estat independent.
El fet que el comtat de Foix decidisca canviar les seues ambicions, fa que amb el temps el títol de copríncep francès acabe en mans del rei o president de França. El fet que Isabel la Catòlica i Ferran d'Aragó-Catalunya poguessen nomenar el bisbe i copríncep d'Andorra, permet a la pràctica, deixar el seient a les mans de la Corona hispànica. Així tot al llarg dels anys aquests dos actors es fan la guerra física o moral en contra dels andorrans mateixos per intentar adquirir el territori andorrà. La pràctica de saber conjugar les dues figures fa que els andorrans adquirisquen autonomia.
L'autonomia és justament un pretext després de la derrota de Barcelona durant la Guerra de Successió Espanyola per convèncer la monarquia hispànica i francesa que Andorra és un Estat independent en virtut dels pariatges. Espanya i França accepten el tracte amb la intenció declarada de dividir el territori de parla catalana. França s'annexiona a les conversacions de pau de la Guerra dels Segadors a la Catalunya nord. Els andorrans es troben llavors en una situació complexa i no volen que un escenari com aquest torne a repetir-se amb Andorra.
És arran de la Guerra de Successió Espanyola que Andorra esdevé un Estat sobirà a la pràctica i no legalment. Durant el segle xix el territori andorrà és utilitzat com a rereguarda del carlisme per tal d'evitar que la monarquia hispànica annexione Andorra. Alhora el romanticisme contribuïx a donar la imatge d'un Estat sobirà i a construir lentament la consciència de nació andorrana. Tot plegat en un context de nacionalismes irredemptistes, com el català, i de nacionalismes imperials, com l'espanyol.
És igualment al segle xix que s'intenta democratitzar les institucions andorranes després que la Revolució Industrial acabara amb l'economia andorrana que fins aleshores vivia de l'agricultura i la manufactura. Els corrents socialistes no penetren el país però la Revolució Francesa i la democratització de l'Estat francès permeten contestar el règim estamental andorrà. Això després que Bonaparte annexionés Andorra i Catalunya.
A la primera meitat del segle xx l'economia andorrana es troba en esbós. El país torna a donar signes de remodelació. El sufragi esdevé universal [per als homes] després d'una revolta l'any 1933. El pancastellanisme seguix intentant fer-se amb territori andorrà, alhora que França dona suport a les ambicions pancastellanes quan es tracta de fer avançar els principis jacobins sobre Andorra. Espanya decidix doncs que s'ha de prohibir el català a les escoles andorranes. La guerra civil a Espanya atura en sec l'esbós amb el qual Andorra volia fer revifar la seua economia.
